“PELS CAMINS DEL MÓN HE SEGUIT UNA CRIDA (i 6)”

Em sento il·lusionat en la nova parròquia de Sant Mateu de Vallirana., a punt de fer els 62 anys. Pensava: Vallirana darrerament té el rector que viu a Cervelló. Objectivament és un bé per la parròquia que tingui el rector vivint al mateix poble, a la seva rectoria... No obstant el mossèn que els deixava -Mn. Xavier Ribas- era molt estimat, dinàmic i molt més jove que jo. En el primer Full parroquial ja vaig dir:  “Gràcies perquè el dia de Sant Mateu em vaig sentir molt estimat tot i que no em coneixíeu, rodejat de molts fidels que em donareu sincerament la benvinguda. He trobat aquell caliu i bona disposició que espera trobar un pastor quan arriba nou a una parròquia”. A l’entrada meva  a la parròquia hi va venir la família més propera. Encara hi havia el meu pare, de 95 anys, que va dir al Sr. Alcalde: “Tracteu-lo bé, al meu fill”. Malauradament el pare ens va deixar al 8 de novembre de l’any 2010, a l’edat de 96 anys i 8 mesos.

Al cap d’un any de la meva entrada com a rector, ja vàrem organitzar una peregrinació a Terra Santa: del 28 de setembre al 6 d’octubre del 2010. Unes 30 persones. Dies inoblidables, seguint els passos de Jesús. Tot feia gust d’evangeli... I també hi hagué temps per la gatzara, la bona convivència...

No fou l’única sortida: anàrem a Lourdes el juny de 2012 i també a Roma                                                                                                       el 2013, a part de les romeries a Montserrat amb els pagesos del Baix  Llobregat i les sortides arxiprestals: Núria, Seu d’Urgell, Les Avellanes, Monestir de Poblet...

De la meva estada a Vallirana en vull destacar el servei de les Germanes Dominiques de l’Ensenyament. A part de la missió pròpia de l’ensenyament a través de la seva escola, en destaco el seu treball a la parròquia a través de la catequesi, la pregària amb els adults, el servei litúrgic,  l’acolliment que donen els mossens. Sempre he tingut un plat a la seva taula. M’he sentit molt acompanyat per elles en el treball pastoral. Mn. Manuel Duaso, inscrit com a diaca, també m’ajudava sempre que calia.

Molts records de com funcionava la catequesi, amb gran èxit de la missa del Pollet, el grup de Visitadors de malalts a casa o a les residències, el grup de Càritas, el Consell, el grup d’economia, el grup del Pessebre a l’església, superant-se cada any, els que feien la catifa del Corpus, Vida Creixent...  A mitjans del 2014 s’instal·là una pantalla de T.V. a l’església  amb la finalitat d’ajudar a seguir la celebració de l’Eucaristia amb els cants i respostes de la missa.   Recordo que també va agradar molt que en el Full Informatiu vaig començar una secció anomenada: “Racó d’història de la parròquia” on quasi cada setmana, anava seguint per ordre cronològic la història de la parròquia, començant  pel nom de Vallirana, continuant pels primers rastres de la presència cristiana a Vallirana... segles XVIII, etc. fins a finals del s.XX: 30 capítols en total, l’últim del qual feia referència al 1990.

L’última cosa que vaig fer amb l’ajuda d’uns parroquians fou canviar la imatge de la M.D.  de Montserrat, d’acord amb l’actual imatge que es venera a la Basílica de Montserrat. La talla fou  beneïda  pel  P. Bernabé

Dalmau, monjo de Montserrat, el 19 de setembre de 2015. I m’acomiadava de Vallirana, el 26 de setembre perquè vaig ser nomenat rector de Sant Vicenç màrtir de Sant Vicenç dels Horts on hi faria l’entrada el 24 d’octubre de 2015, als 68 anys d’edat.

Cal destacar que del 2010 al 2015 vaig ser rector, alhora, de la parròquia de Sant Joan d’Olesa de Bonesvalls, amb un grat record de Mn. Joan Escala (RIP), prevere fill del poble, ja jubilat però molt actiu, el sagristà, també ja difunt, les catequistes i els bons fidels d’aquesta petita parròquia.

Mn. Anton Roca